Tipus de tests per a la detecció de la COVID-19: usos i objectius

Existeixen diferents tipus de test de diagnòstic de COVID-19 en funció del seu objectiu. En general, podem distingir entre els tests que informen sobre si hi ha infecció en el moment de realitzar la prova (infecció activa) i aquells que informen de la resposta immune davant del virus. Segons quin sigui l’objectiu de la prova, s’utilitzarà un tipus de test o un altre.

Sigui quin sigui el resultat del test, sempre hi ha la possibilitat que el virus estigui present i es pugui transmetre i contagiar, per la qual cosa cal seguir les recomanacions de salut pública: ús de mascareta, neteja de mans i distància social.

PCR

Serveix per detectar la presència del virus, és a dir, la infecció activa. La mostra es processa al laboratori i pot trigar unes hores. Un resultat positiu significa que el virus és present i probablement hi ha una infecció en curs. Tot i això, no és capaç de detectar si ja s’ha superat la malaltia.

Tests d’antígens

Els tests d’antígens serveixen per detectar una infecció activa, ja que identifiquen la presència de proteïnes del virus. La mostra es processa a la tira reactiva i triga uns minuts. Un resultat positiu significa que el virus és present i probablement hi ha una infecció en curs.

Els tests d’antígens s’han de realitzar durant els 7 primers dies des de la infecció, quan la càrrega viral es troba al punt més àlgid. Com les proves PCR, aquest tipus de test no és capaç de detectar si ja s’ha superat la malaltia.

Test d’antígens d’autodiagnòstic

A més dels d’ús professional, també es poden trobar al mercat els tests d’autodiagnòstic d’antígens, destinats a ser utilitzats pel públic en general. Són de venda exclusiva en farmàcies, per la qual cosa es desaconsella adquirir-los a través d’altres canals.

Les proves d’autodiagnosi ajuden a mantenir el control de la pandèmia de la COVID-19, ja que permeten detectar més casos i, per tant, controlar la transmissió. Tot i així, és important tenir en compte que les proves d’autodiagnosi no són es tenen en compte per al diagnòstic de confirmació d’Infecció activa ni en persones amb símptomes ni en asimptomàtics. Els resultats positius en aquestes proves es consideraran casos sospitosos que s’hauran de confirmar a un centre sanitari mitjançant una PCR.

Avui dia, es poden aconseguir a les farmàcies 2 tipus de tests d’antígens d’autodiagnosi: el que es fa per via nasal o per mitjà de la saliva. Darrers estudis mostren que els tests de saliva detecten millor la variant Òmicron que les proves en mucosa nasal.

Test d’anticossos

Les proves serològiques o d’anticossos detecten diferents tipus d’anticossos específics del virus. És a dir, no detecten la presència del virus sinó la resposta immunitària de l’individu.

Aquestes proves detecten dos tipus d’anticossos: IgM i/o IgG.

  • IgM: immunoglobulines (anticossos) que apareixen a la fase primerenca de la infecció i desapareixen en poques setmanes.
  • IgG: immunoglobulines (anticossos) que apareixen durant l’última fase de la infecció i romanen molt de temps, de vegades anys.

Et queda algun dubte sobre l’ús dels tests COVID-19? Contacta amb nosaltres i t’ajudarem! 😉

Recommended Posts

Deixa un comentari